Ayer no termina nunca

"todo el mundo quiere cambiar el mundo pero nadie quiere sacar la basura"

♫ ♫ ♫ ♫ ♫ ♫ ♫ ♫ ♫

Ja són aquí

Fa una estona he anat al supermercat i a l'hora de pagar la caixera m'ha dit; "quieres chocolate a un euro?" (això comença a fer por)*. Me l'he mirat i hi havia quelcom extrany en la seva expressió, a part del fet de que és una caixera nova, no l'havia vist mai. M'ha dit que n'hi havia de dos sabors, de "dulce de leche" i de "3 chocolates", senyalant-los amb un gest amb el cap direcció a la safata plena de tabletes que tenia al seu costat sense abandonar en cap moment el somriure d'orella a orella que li omplia tota la cara. Era un somriure desconcertant, tant li omplia que semblava que se li extengués pel rostre, i els ulls... els ulls tenien una brillantor fora de lo normal, poc comuna entre els humans, l'iris li ha començat a canviar de color agafant una tonalitat grogosa, i tot el globus ocular, inflat, sortia enfora rodejat de venes petitones. Les orelles també eren diferents, no ho se, tota ella era diferent. He comprat dues tabletes de xocolata, una de cada, i he sortit pitant. Al carrer he passat entre dos mossos i un d'ells ha fet un saltironet cap a un costat dient "ep!", he girat el cap i he estat a punt de dir-li: "ja són aquí, em venen a buscar...".

*(pq sóc xocohòlica, com ho sap?)
Nota: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no. 

Canvi

Crec que estic fent una "metamorfosi d'estil"... no sé si això és bo del tot...

Michael Shannon

Avui he matinat molt, a les 4:39 ja estava amb els ulls com un mussol... haviem anat a una mena de teatre espectacle musical, la M.R, la M.C, la L.H i jo...(la L.H i jo estavem assegudes a les a les butaques de teatre vermelles i la M.R i M.C dretes a la zona de davant perquè es veu que en algun altre lloc estava a punt de començar un "evento" de pizzes). No se ben bé què diantre era aquest "evento", ni de què anava, sols se que hi servien porcions de pizza, però que s'hi havia d'anar en parelles. Total M&M diuen "nem tirant" i la L.H se'm dirigeix a mi dient: "nem, no?", però jo volia veure el musical. 
Aleshores de sobte tot canvia i estic en un taxi el taxista del qual és igualet al germà de la nòvia del company de robatori de l'Ethan Hawke a la peli "Antes que el diablo sepa que has muerto" però amb la pell de la cara molt marcada amb les restes del que sembla un acné juvenil acusat tipus com el de Jordi González, li dic l'adreça i el tio condueix en dirrecció a les afores, i jo li dic "eh que em sembla que no és per aquí", però ell em mira de reüll i riu, jo m'acollono, i de sobte em desperto. 
Avui dinaré pizza.

Hagamos un trato

Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
ni hasta diez
sino contar
conmigo.
Si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o talvez porque existe
usted puede contar
conmigo.
Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo.
Pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe
que puede
contar conmigo.

-Mario Benedetti-

Unicornios

Despedida de soltera

...la primera a la que vaig. Vaig estar visquent la nit, la festa. Vam anar a El Cangrejo, semblava que estéssim a la peli "Una jaula de grillos" però tot plegat molt més bizarro, personatges curiosos, hi encaixava Ignatius Reilly i la tortuga sense closca. Al carrer borratxus vomitant, pasterades al terra i pensar sort que no vaig descalça. Tot sembla com una gran obra de teatre però jo m'ho miro des del backstage.