Fa una estona he anat al supermercat i a l'hora de pagar la caixera m'ha dit; "quieres chocolate a un euro?" (això comença a fer por)*. Me l'he mirat i hi havia quelcom extrany en la seva expressió, a part del fet de que és una caixera nova, no l'havia vist mai. M'ha dit que n'hi havia de dos sabors, de "dulce de leche" i de "3 chocolates", senyalant-los amb un gest amb el cap direcció a la safata plena de tabletes que tenia al seu costat sense abandonar en cap moment el somriure d'orella a orella que li omplia tota la cara. Era un somriure desconcertant, tant li omplia que semblava que se li extengués pel rostre, i els ulls... els ulls tenien una brillantor fora de lo normal, poc comuna entre els humans, l'iris li ha començat a canviar de color agafant una tonalitat grogosa, i tot el globus ocular, inflat, sortia enfora rodejat de venes petitones. Les orelles també eren diferents, no ho se, tota ella era diferent. He comprat dues tabletes de xocolata, una de cada, i he sortit pitant. Al carrer he passat entre dos mossos i un d'ells ha fet un saltironet cap a un costat dient "ep!", he girat el cap i he estat a punt de dir-li: "ja són aquí, em venen a buscar...".
*(pq sóc xocohòlica, com ho sap?)
Nota: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no.
