dijous, 7 de gener del 2016
Agafa'm la mà
Ho saps i tens por, tens por de tu. Em tens por i tens por de mi. T'he vist. Un pont que no s'acaba, ferro rovellat, cotó fluix que es fon, en el verd. Allà fa mal. El teu refugi. El dolor. Però vols escapar. Estem aquí tot i el foc. La veritat sempre hi és. Tant petit, t'hi volques, escapes. Tant fràgil, busques. Del dret, del revés. Capgires el joc, com un nen. Sorra càlida, el mar, l'aigua, petjades i gust de sal, gust de sang. A sobre els núvols, més ràpid, vertígen, i t'amagues al darrera. Velocitat i dubtes, velocitat i vent, tremolors. Et vols amagar, però t'he vist. Agafa'm la mà, i anem a la platja.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)