Cireres i moquits

Gust de iogurt, neu, blancor. El tic-tac, tic-tac, sempre passa el temps. Frescor, ja no plou raig de foc ni calor d'estiu però no hi ha cireres. Vermelles, com llavis vermells i brillants. Fan goig. Segueix el tic-tac, sempre tic-tac al menjador i a la llibreria... inútil. Tic-tac. Picor de mosquits, picades, perquè? ja no és temporada, ni de mosquits ni de cireres. Un gós que borda, histèric, com el tic-tac. El got que tremola, vidres, finestra que vibra, en una cabana de fusta, com les que sortien a les pel·lis del "far west" que miravem a casa la iaia; interminables, avorridíssimes, però les cabanes eren maques. Al te hi he posat poc sucre o potser no l'he remenat...picor de picades de mosquit i més tic-tac. Cotxes, fums, mirada d'un gegant d'alumini, gronxa una motocicleta, i el vent no fa suspirs. El tic-tac segueix. Una petita gota de sang de la picada, vermelles com les cireres d'estiu. No cal anar amb présses, ni escoltar el tic tac. La respiració. Un petit arc de sant Martí, colors, vermell, taronja, groc, verd, blau, lila. Vermell-taronja-groc-verd-blau-lila; me'n falta un. Em falta un color i em sobren tic-tacs. Indi!... entre el blau i el lila hi ha l'indi, amagat a la cabana de la pel·li del "far west" que veiem al menjador petit de casa la iaia. Pica molt, piquen molt les picades de mosquit i no he vist cap mosquit. Mare mosquit que m'ha robat la sang per fer créixer els seus fills. Sang vermella com les cireres a l'estiu.